dijous, 25 d’octubre del 2012

ESPETS I CALAMARS A LA ROMANA



   M´agrada el peix: ja quan era petit,  a casa solia menjar espets, coneguts a tot arreu amb el nom de sonsos; però a Cassà els anomenem espets: es diuen així en algun altre lloc?. Em sembla que no, sempre que n´he demanat fora del nostre poble tothom ha demostrat una certa sorpresa. El nom de sonso, sinònim de babau i de totxo, senzillament no és del meu gust. Jo sempre menjaré espets, no sé si tenen relació amb la paraula castellana espetón,
 m´és igual.



   De petit tenia desfici pels calamars a la romana i recordo, molt especialment,els que servien al bar del Centre Recreatiu ,el Centru, a mitjans dels anys 70. Sembla que aquest plat, o aquesta tapa, no té cap relació amb la ciutat italiana, ho vaig constatar quan hi vaig estar fa força temps. Actualment, costa de trobar-ne de bons, els de La Brasa Grillada són prou recomanables. La gran majoria no tenen res a veure ni amb la ciutat italiana ni amb els calamars: són una pasta insulsa, difícil de mastegar, immenjables .El seu nom ve del llatí calamus, un estri que feien servir els antics per escriure; el calamarius era el tinter on sucaven el calamus. Els anglesos, grans lectors, no en mengen, en la seva literatura el calamar i també el pop són animals monstruosos, llegendaris. Ells prefereixen el Fish and Chips, és a dir, peix arrebossat amb patates fregides.Si aneu a Anglaterra, no perdeu el temps amb aquesta combinació tan mediocre i anodina: és preferible que aneu als pubs i demaneu altres especialitats d´aquell país. El Fish and Chips sol agradar a tots aquells a qui molesta l´espina; potser d´aquí deriva el seu èxit popular, la mateixa causa que a Catalunya tenim preferència pel rap.



 Una vegada, a Can Patacano, restaurant de Blanes, em van dir que els amants del rap no ho eren del peix en general, pel fet de tenir espina. Hi ha gent que se les empesca, en nom d´una obsessionant i falsa comoditat, per trobar qualsevol excusa a taula. Ara Can Partacano és tancat i en el seu lloc hi ha –o hi havia- un restaurant xinès, d´aquests que et donen peixet perquè et fan creure que et serveixen la cuina d´allà.El meu consell és que aneu a les peixateries de Cassà, prescindiu com més millor de productes de piscifactoria -quina paraula més horrible!- com la dorada o el llobarro, o bé que aneu a fer un bon tec a Can Quirze, a on gaudireu de la millor cuina del peix.

Josep Ferrer

dijous, 18 d’octubre del 2012

PA, PA I MÉS PA... I ALGUNA ALTRA COSA!!!


Davant l' allau de blogs de tota mena és fantàstic trobar blogs com "Ma petite boulangerie". 



Un blog dedicat al pa; a fer pa a casa de manera senzilla i pràctica. També podem trobar receptes de pastisseria realment pràctiques i boníssimes.
 La blogger, l' Eva Flores, ens obsequia amb un munt de receptes, vídeos, llibres, enllaços... tots relacionats amb el pa i la pastisseria.






Cal valorar la freqüència amb que publica les seves entrades i, sobretot, el fet que totes les receptes que publica, les ha fet a casa seva!!! Ha fet les fotos, que són fantàstiques, i les receptes que són molt detallades.




Des de que el conec m' he animat i ja faig pa!!  Vigileu que enganxa!!!!

La veritat val la pena que la poseu als vostres favorits o millor que us subscriviu al blog. Només dir que té 1.630 seguidors!!


dilluns, 8 d’octubre del 2012

SOPAR I CREMAT JULIOL

Bé, potser queda lluny... el cas és que el temps passa ràpid i aquest post l' hem deixat arraconat.
Doncs això, al juliol un grup d'eforçats i sacrificats socis vam anar a la Cala Canyet, a l' urbanització Rosamar, a menjar un arrosset i alguna altra cosa.









Després a la platja, alguns a banyar-se i la resta a fer un cremat. El cremat excel·lent!!! Tant que va volar en un tres i no res. Gràcies Joan!! Gràcies per fer un cremat tant bo en la més absoluta foscor.






 Per si tot això fos poc; mentre preníem el cremat alguns socis ens feien gaudir amb les seves cançons i guitarres. La cosa es va anar animant i es van acabar les existències de cremat i el repertori de cançons; total que allà a les 2:00 vam aixecar la parada. La companyia i l' ambient van ser fantàstiques i caldrà pensar en una propera sortida per l'estiu vinent.